Konvent Cirk

El Museu del Ciment presenta l’esdeveniment artístic Konvent Cirk, en col·laboració amb el centre artístic Konvent. L’acte comptarà amb espectacles de circ i teatre performance, així com amb una instal·lació performativa.

L’esdeveniment tindrà una durada d’aproximadament 2 hores i un preu de 15€ per adults; 8€ per infants de 6 a 12 anys i gratuït per a menors de 6 anys.

Les entrades es poden reservar enviant un correu electrònic a konventreserva@gmail.com. Amb l’entrada, el visitant podrà gaudir de totes les representacions, que tindran lloc en diferents espais del Museu i que formaran part d’un recorregut guiat pels propis artistes.

S’ofereix l’opció de sopar al Refugi Quatre Cases, amb preserva prèvia al telèfon 938 25 70 17 o a l’adreça electrònica refugiquatrecases@gmail.com. El Refugi Quatre Cases va ser construït per allotjar els enginyers americans i anglesos de la fàbrica Asland i actualment és un allotjament de muntanya amb un ampli servei.

Comptarà les propostes següents:

Nus, a càrrec de Cèlia Marcé. Nus refereix a un nus físic, un llaç que es fa en un fil. També, refereix un estat de nuesa i, a la vegada, és el principi de la paraula “nosaltres”. El nus ens permet conservar i sostenir. Desfer un nus ens allibera espais per poder donar pas a noves vivències. Es parla de “nosaltres” perquè Nus relata allò personal per representar processos humans universals. En la peça, el desig no saciat esdevé com a pols de vida. Il·lustra un procés de bucle, error i tornar-ho a intentar, on la resiliència és el fil conductor de les escenes. Nus és el primer projecte personal de Cèlia Marcé Oller. Aquest es desenvolupa a partir de la relació d’ella, un trapezi fix, un polipast (sistema de politges) i molts metres de corda.

Cabeza de pescado, a càrrec de La chinche negra. Un mite pagà: dona-home, animal. Un ésser que emergeix com a producte del residu virtual, de l’excés i del límit d’una societat autòmat. Lophius és el nom que encarna el personatge. Humanoide cabeza de pescado es presenta en escena, a partir d’una conversa amb la seva mare, qui l’anima en la seva decisió final: sacrificar-se per complaure el paladar del públic. Aquesta performance és l’auto-cocció de la cara del personatge, que amb això busca criticar la comoditat del pensament estètic narcisista. Se serveix del teatre físic i el circ com a llenguatge, tenint punts forts d’absurd humor negre. La matèria primera d’aquesta peça és un peix real: Lophius piscatorius, localment conegut com a rap; i s’acompanya amb cava i formatge madur de proximitat local.

Aresta, a càrrec de Marc Vilanova. Aresta proposa transformar un ensemble de saxofons en intèrprets. Penjats d’unes estructures metàl·liques, els instruments prescindeixen de l’humà i esdevenen completament autònoms. Una sèrie d’altaveus disposats a l’interior dels tubs actuen com a font sonora, i l’instrument, com a cos ressonador que amplifica i filtra el so. Un centenar de LEDs ubicats dins els seus cossos creen una coreografia lumínica i una sensació de moviment encara que la seva posició sigui fixa. La llum s’activa en sincronia amb la música, la qual és generada per l’ordinador mitjançant processos de composició algorítmica i l’ús d’una xarxa neuronal. El músic interactua amb la instal·lació qüestionant la necessitat de la presència humana en escena i la possible obsolescència de l’intèrpret.

  • 02/10/2021
  • 18:00

Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies', segons es descriu en la nostra política de galetes, Més informació: política de privacitat. ACEPTAR

Aviso de cookies