S’inicia la tercera fase de les obres de consolidació de les restes de l’antiga fàbrica Asland i actual Museu del Ciment, a Castellar de n’Hug (Berguedà). L’actuació es centrarà en cinc espais diferents de l’antiga fàbrica i serviran per reconstruir les voltes esfondrades, així com per restaurar les estructures metàl·liques que aguanten les cobertes.
Els treballs neixen de l’encàrrec que l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha fet a l’INCASÒL per a la gestió de l’execució de les obres, i han estat finançats amb els fons Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les obres s’han adjudicat a Vallvia Dipco Asland i la Direcció d’obra s’ha adjudicat a Eddab Arquitectura, i està previst que es puguin finalitzar a finals de novembre de 2025.
El projecte de consolidació, redactat per Masala Enginyering Consulting i Guitart Arquitectura i Associats, busca adequar cinc naus que, quan la fàbrica de ciment estava en funcionament, servien com a magatzem de clínquer, nau de refinat de clínquer, nau de refinat de carbó, nau de preparació del carbó per als forns i vestuaris. Aquests espais són adjacents a l’actual museu, de manera que, un cop acabades les obres, poden servir per a ampliar el recorregut dels espais visitables de l’equipament.
Entre les diferents tasques que es duran a terme destaquen el desbrossament de la vegetació tant a l’interior de les naus com a les cobertes i la consolidació i restauració de les voltes catalanes que s’han anat ensorrant totalment o parcial al llarg dels anys. També es restauraran o substituiran les estructures metàl·liques que suporten les cobertes.
Una fàbrica de ciment d’estil modernista
L’any 1901, Eusebi Güell, junt amb altres socis, van fundar la Compañía General de Asfaltos y Portland, S.A. Asland. L’any 1904, la companyia posaria en marxa la fàbrica de Castellar de n’Hug, un indret on es fabricava Portland amb una tecnologia innovadora que s’havia desenvolupat uns anys abans als Estats Units.
L’edifici, d’estil modernista i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, és obra de l’arquitecte Rafael Gustavino, conegut per popularitzar la volta catalana als Estats Units. Gustavino va utilitzar aquesta tècnica, junt amb el nou ciment, per a construir la fàbrica, donant-li el seu aspecte característic. Per adaptar-se i aprofitar l’orografia del terreny, l’edifici es va construir de forma esglaonada. D’aquesta manera es podia aprofitar la força de la gravetat per a facilitar i abaratir el procés de fabricació del ciment. A banda del pendent, la localització també els permetia poder aprofitar l’aigua del riu Llobregat, que es troba al costat.
L’any 1975, però, van decidir tancar la fàbrica de Castellar de n’Hug i traslladar la producció del ciment a Montcada i Reixac. L’any 2002 es va reobrir parcialment l’espai reconvertit en el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, una de les seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tecnologia de Catalunya (MNACTEC).
