CENTRE D’INTERPRETACIÓ

El somni de construir
L’exposició explica com es feia la volta catalana de maó de pla, una tècnica ràpida i econòmica usada per arquitectes modernistes com Domènech i Montaner o Gaudí. El morter de calç fou el conglomerant universal fins al segle XVIII, en què un enginyer anglès, John Smeaton, va descobrir el ciment hidràulic. L’origen del ciment pòrtland, però, es troba a la dècada del 1830 a Anglaterra, quan un paleta, William Aspdin, va descobrir el ciment artificial que patentà amb el nom de pòrtland.

1900: Guastavino i Güell
Eusebi Güell va arriscar-se a iniciar una nova aventura: crear una empresa per fabricar el pòrtland amb una tecnologia innovadora desenvolupada als Estats Units. El nom de l’empresa sorgí de la síntesi de les paraules ASfalt i pòrtLAND. Güell va encarregar a un jove enginyer industrial, Isidor Pedraza, viatjar als Estats Units per consultar amb Guastavino les necessitats de la fàbrica per tal de comprar l’equipament necessari.

El gran repte del Clot del Moro (1901-1975)
L’espai escollit per aixecar la primera fàbrica d’aquest tipus de ciment a Catalunya va ser el paratge del Clot del Moro, on hi havia les pedreres de roca calcària i, molt a prop, els recursos energètics per fer-la funcionar: aigua i carbó. L’únic aspecte negatiu era la dificultat del transport. L’empresa va construir un tren secundari per al transport del ciment, l’anomenat “carrilet”.

 

LA FÀBRICA

De clínquer a ciment pòrtland
A les galeries es poden veure les restes de les cintes transportadores que es troben sota el dipòsit del clínquer, les quals alimentaven un elevador de catúfols que portava el clínquer des de la cinta transportadora fins a una sitja, des d’on es distribuïa als molins i cilindres de refinació per a la mòlta. El resultat era una pols molt fina i grisosa: el ciment pòrtland

Nivell central: cocció de la pedra
Nucli central del procés productiu; planta on inicialment hi havia els tres primers forns rotatoris de l’estat Espanyol, lleugerament inclinats, que convertien la mescla de minerals en clínquer. El 1909 es va instal·lar un nou forn danès, amb una capacitat de producció de 150 tones diàries de pòrtland, i dos anys més tard un d’americà, amb 120 tones diàries de producció.

Laboratori, taller de reparacions i sales dels comandaments elèctrics
El laboratori era l’espai indispensable en el procés productiu. Per mantenir la qualitat del producte calia prendre’n mostres a cada fase del procés i analitzar-les. Un cop obtinguts els resultats, els químics ajustaven la composició de la matèria primera, el ritme i la temperatura dels forns. Al taller de reparacions, on treballava més de la meitat del personal, els mecànics s’encarregaven de conservar la maquinària.