La fàbrica

L’any 1901 Eusebi Güell, personatge molt destacat de la burgesia catalana i vinculat gairebé a tots els sectors de l’economia (bancs, companyies ferroviàries, d’acer i de tabac, farineres, molins de pa, vinicultura, transport marítim, mineria i tèxtil), va fundar a Barcelona juntament amb altres socis la societat cimentera Companyia General d’Asfalts i Portland, SA Asland. Aquell mateix es va començar a construir la fàbrica de ciment al Clot del Moro.

L'emplaçament oferia dos dels factors necessaris per a la construcció d'una fàbrica de ciment: les pedreres de roca calcària i la proximitat de recursos energètics per a fer funcionar la fàbrica. La fàbrica es va construir entre 1901 i 1904 amb pedra calcària de la zona, estructura metàl·lica i voltes de maó de pla amb ciment pòrtland, un sistema patentat als Estats Units per Rafael Guastavino. És una obra arquitectònica singular de primera magnitud.

A l'entorn de la fàbrica s'hi van construir diferents edificacions que oferien un seguit de serveis: el xalet, residència on s'hostatjaven els alts càrrecs de l'empresa i visitants importants; una caserna de la guàrdia Civil; un bloc d'habitatges per als enginyers americans i anglesos que van viure uns anys al Clot del Moro, i una escola, un dels equipaments més emblemàtics de les colònies industrials catalanes, seguint la tradició paternalista d'oferir educació als fills dels treballadors.

La història d'Asland seria incompleta sense mencionar la contribució dels treballadors que han passat per la fàbrica.

Els darrers propietaris, l'empresa Lafarge-Asland, van vendre la fàbrica a la Generalitat de Catalunya l’any 1996 per un preu simbòlic de 498.000 pessetes (uns 3.000 euros).

El transport del ciment

En aquell temps el Clot del Moro era un racó aïllat del món, accessible només per camins de carro, i la construcció i l’equipament de la fàbrica Asland va ser una obra heroica. La dificultat d’accés va suposar un treball enorme i la utilització de diversos sistemes per tal de fer arribar els materials i tota la maquinària necessària per posar en funcionament la fàbrica. Una vegada es va començar a produir el ciment, el problema va ser transportar el material fins als diferents punts del mercat.

El primer mitjà de transport que els promotors van fer servir va ser el singular locomòbil. Es tractava d’un tren de vapor de carretera amb sis vagons, portat de Califòrnia. Va arribar el 1902, i va començar a fer el trajecte entre Olvan i la fàbrica portant tota la maquinària, un viatge de 40 quilòmetres que feia en deu hores. Un cop inaugurada la fàbrica, continuà transportant el ciment fins a l’estació de ferrocarril de Guardiola de Berguedà.

Es va construir una carretera des de la Pobla de Lillet fins al Clot del Moro. Fou necessari volar milers de metres cúbics de roca i construir dos ponts sobre el Llobregat. En el traçat s’evitaren les rampes fortes, pensant en l’eventualitat de convertir-la en via de ferrocarril. L’any 1904 el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, però quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica.

Un telefèric unia les mines de carbó de Catllaràs, a la part alta de la Pobla de Lillet que disposava d’un baixador, i del baixador, amb el tren, arribava a la fàbrica.

El ferrocarril va ser la solució final per connectar la fàbrica amb la resta del món. L’empresa Asland va construir el 1904 un tren secundari per al transport dels sacs de ciment, anomenat popularment “carrilet”, ja que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic de l’Estat espanyol. Amb una amplada de via de 60 cm, va connectar amb la xarxa de Guardiola de Berguedà. A partir de 1914, a més del transport de mercaderies, el “carrilet” va prestar servei públic de viatgers, fent sortir de l’aïllament la zona de l’Alt Berguedà.