Com és sabut, l’esplendor dels senyors feudals tenia una directa relació amb el nombre de súbdits i en la importància dels pobles i viles que hi havia sora els seus dominis. Per això durant el segle XIII, els barons de Mataplana van concedir cartes de població, entre d’altres a Castellar de n’Hug, el 1292. Així s’asseguraven l’atracció de gent cap els seus dominis.

La situació del castell de Castellar era del tot estratègica, perquè es trobava a l’entrada de les seves terres en un lloc idoni i protegit. Per tal de poder tenir gent que habités i protegís la contrada, Ramon d’Urtx va concedir la carta de poblament.

La darrera referència al castell és l’any 1482, quan Galceran de Pinós manà a la gent de Castellar que davant d’un possible atac, es tanquessin dintre dels murs del castell. De mica en mica, aquesta fortificació va perdre importància però, ben al contrari, el poble que havia nascut als seus peus va anar creixent.

Castellar de n’Hug ha sabut mantenir l’estructura i construcció tradicional de les seves cases, carrers i places, amb el que conforma un conjunt arquitectònic digne d’admiració.