L’any 1901 Eusebi Güell, personatge molt destacat de la burgesia catalana i vinculat gairebé a tots els sectors de l’economia, va fundar, juntament amb altres socis, la societat cimentera Companyia General d’Asfalts i Portland, SA més coneguda amb el nom Asland, la primera fàbrica de ciment de tipus pòrtland a Catalunya. Aquell mateix any es va començar a construir la fàbrica de ciment al Clot del Moro, i va entrar en funcionament el dia de Sant Jaume de 1904.
L'emplaçament oferia dos dels factors necessaris per a la construcció d'una fàbrica de ciment: les pedreres de roca calcària i la proximitat de recursos energètics.
Eusebi Güell, es va embarcar en un disseny agosarat per al complex industrial, i en la recerca constructiva s’hi va implicar l'arquitecte Rafael Guastavino, que va optar per combinar el ciment pòrtland i la construcció amb maó de pla (un sistema que ell mateix havia patentat als Estats Units, portant la volta catalana a nous horitzons internacionals). La construcció de l'edifici havia de ser fàcil, ràpida i econòmica, i s’havia d’aprofitar al màxim la potència hidràulica dels salts d’aigua del Llobregat. A causa de les condicions inhòspites de l’hivern d’aquesta zona, la construcció havia de cobrir tot l’espai ocupat per la maquinària.
Es va construir entre 1901 i 1904 amb pedra calcària de la zona, i és una obra arquitectònica singular de primera magnitud, amb un impressionant estil modernista. El conjunt presenta una estructura espectacular, ja que es va optar per una construcció esglaonada des de la pedrera fins al nivell del tren, adaptant-se al desnivell del terreny amb la finalitat d'aprofitar la força de la gravetat en el procés de producció del ciment. Es va optar per voltes de maó de pla que es recolzaven sobre una encavallada metàl·lica, precisament la singularitat de la façana, és deguda a la forma de les voltes.
La dificultat d’accés va suposar la utilització de diversos sistemes per tal de fer arribar els materials i tota la maquinària necessària provinent dels Estats Units per posar en funcionament la fàbrica, la construcció de la fàbrica i tota la infraestructura d’Asland va ser una obra heroica. El primer mitjà de transport que els promotors van fer servir va ser el singular locomòbil. Es tractava d’un tren de vapor de carretera amb sis vagons, portat de Califòrnia. Va arribar el 1902, i va començar a fer el trajecte entre Olvan-Cal Rosal i la fàbrica, un viatge de 40 quilòmetres que feia en 10 hores. Un cop inaugurada la fàbrica, l’any 1904, el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, però quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica.
L’empresa Asland va construir un tren secundari per al transport dels sacs de ciment, anomenat popularment “carrilet”, ja que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic de l’Estat espanyol. Amb una amplada de via de 60 cm, va connectar amb la xarxa de Guardiola de Berguedà. Fou necessari volar milers de metres cúbics de roca i construir dos ponts sobre el Llobregat, i el traçat evitava les rampes fortes. Un telefèric unia les mines de carbó de Catllaràs, a la part alta de la Pobla de Lillet que disposava d’un baixador, i del baixador, amb el tren, arribava a la fàbrica. El ferrocarril doncs, va ser la solució final per connectar la fàbrica amb la resta del món.
Abans de la construcció del carrilet, els obrers anaven caminant fins al Clot del Moro des de la Pobla de Lillet i des de Castellar de n’Hug, però l’aïllada ubicació de la fàbrica va fer necessària la construcció d’una petita colònia per viure-hi els caps de l’empresa. Al Xalet, obra dels arquitectes Lluis Homs Moncusí i Eduardo Farrés Puig, s’hi hostatjava el director de l’empresa i les visites de figures il·lustres a la fàbrica (com el rei Alfons XIII el 1909). Es construeix una caserna de la guàrdia Civil per custodiar la dinamita per les voladures de la pedrera, així com un bloc d'habitatges per als enginyers americans i anglesos que van viure uns anys al Clot del Moro per posar en marxa la fàbrica. Aquest mateix edifici s’utilitzava com escola, un dels equipaments més emblemàtics de les colònies industrials catalanes, seguint la tradició paternalista d'oferir educació als fills dels treballadors. Antoni Gaudí, per encàrrec d’Eusebi Güell, va construir el Xalet de les mines de Catllaràs, destinat als enginyers i tècnics de les mines de carbó. Uns anys més tard, el 1924, el director d’Asland encarrega la construcció d’una petita ermita inspirada en les esglésies romàniques pirinenques, l’ermita de Sant Jaume en honor al patró de la fàbrica.
Ja l’any 1909 es va fer una ampliació a la fàbrica degut a l’elevada demanda de ciment pòrtland Asland. S’adquireix un nou forn rotatori danès de la firma F.L. Smidht, amb una capacitat de producció de 150 tones diàries, i dos anys més tard va entrar en funcionament un nou forn de la casa americana Allis Chalmers, amb una capacitat de producció de 120 tones diàries, convertint-se en la primera fàbrica de tot l’estat espanyol en utilitzar aquest tipus de forn rotatori. Amb l’augment de la producció, es requereix també la construcció de l’enorme dipòsit amb contraforts per emmagatzemar el clínquer. Cap a 1914, es va afegir una màquina de vapor per complementar les turbines. La gran xemeneia va ser connectada amb tots els forns i amb les calderes fent que la fàbrica fos autosuficient energèticament. El mateix any, a més del transport de mercaderies, el “carrilet” va prestar servei públic de viatgers, fent sortir de l’aïllament la zona de l’Alt Berguedà.
La història d'Asland seria incompleta sense mencionar la contribució dels treballadors que han passat per la fàbrica.
Els darrers propietaris, l'empresa Lafarge-Asland, van vendre la fàbrica a la Generalitat de Catalunya l’any 1996 per un preu simbòlic de 498.000 pessetes (uns 3.000 euros). El 2002, va obrir les portes el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug.
