La vida al Clot del Moro diferia de les colònies tèxtils del Llobregat. L’existència de nuclis de població propers, com Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet, va fer que la majoria dels treballadors es desplacessin d’aquests nuclis a la fàbrica a peu. A l’entorn de la fàbrica hi ha, però, un conjunt d’edificacions que oferien un seguit de serveis:
El Xalet Güell, obra dels arquitectes Lluís Homs Moncusí i Eduardo Farrés Puig, s’hi s'hostatjaven el director i els visitants importants de la fàbrica.
El xalet per als enginyers on s’hi allotjaven els professionals americans i anglesos encarregats de la complexa tasca de posar en funcionament tota la maquinària estrangera i del control del delicat procés químic per obtenir el ciment pòrtland. Aquest mateix edifici s’utilitzava com a escola, un dels equipaments més emblemàtics de les colònies industrials catalanes, seguint la tradició paternalista d’oferir educació als fills dels treballadors. Actualment s’ha convertit en un refugi de muntanya, el refugi Quatre Cases, fent referència als 4 apartaments que hi havia a l’edifici.
Dos blocs d’habitatges per als treballadors, allotjament temporal per als nouvinguts, fins que trobaven casa a la Pobla o Castellar. Comptaven amb safareig i galliner.
Una caserna de la Guàrdia Civil, la missió del destacament de soldats que s’hi allotjava era custodiar i controlar la dinamita que s'utilitzava a la pedrera, més que no pas mantenir l’ordre.
L’any 1924 també es va construir una petita ermita dedicada a Sant Jaume, inspirada en les esglésies romàniques pirinenques.
